dissabte, de gener 10, 2009

Matagalls...amb esquis !!

Doncs si... el Matagalls també es puja amb esquis, es una excursió curta... es pot fer amb poca estona... i una tarda es ideal per anar a donar-hi una volta. El desnivell que s'acumula es d'uns 550 m, i suposo que si esta increible de neu es pot fer una ruta ben llarga arribant fins i tot fins al Turo de l'Home.




Nosaltres vam sortir de Barcelona.. per anar al Collformic (1.142m), al arribar no som els unics... el parking esta força ple. Sortim inicialment seguint la pista que mena al turo d'en Bessa (1.395m), just abans de la torre d'alta tensió surt una drecera que mena directament al pla de la Barraca es un bona opció per pujar... i no tant bona per baixar.

Seguim en suau baixadeta cap al pla de la Barraca (1.382m) i comencem la pujada cap al Turo gros (1.541m), tot el tram esta cobert d'una capa d'uns 10-15cm de neu pols sobre neu dura. Ens espera una bona baixada !!! Resseguint la carena arribarem al coll dels Llops per enfilar la pala final fins al capdamunt del Matagalls (1.697m). S'ha de dir que la pujada es bastant suau... i es ven be una bona sortida per disfrutar de l'entorn, per tant a la baixada es troba el pendent just per disfrutar... sense buscar grans emocions.



Un cop a dalt... visualitzem l'entorn, sembla que el dia s'aguanta, per tant seguim la carena fins al coll de l'home mort per fer una divertida baixada entre arbres fins al Coll Pregon (1.532m). En vistes de que el dia es comença a ennuvolar, girem cua i enfilem de nou cap al cim... per totseguit començar la baixada. A la pala del matagalls.. falta algo de pendent, pero es poden anar fent giros sense tocar a terra. La del Turo gros... ja es més divertida... l'enfilem per l'esquerra, disfrutant de valent fent giros entre arbustos, trams de neu dura, trams de neu pols acomulada....

Per acabar... ens tirem per la drecera, massa estreta per baixar-la amb esquis.... on passem de llarg alguna corba... de totes maneres arribem sense masses maldecaps (unicament en una corba que passem del dret quedem enbarrancats entre les branques dels arbustos) fins a la pista per acabar d'arribar al cotxe.



En definitiva, una ruta que cal fer per l'exotisme de la zona en comparació amb els pirineus.