dimecres, d’abril 16, 2008

Cien años de Soledad, a l'Agulla del Forat

Aquest finde tocava cap de setmana complet a Montrebei, per temes laborals als que no entrarem se m'en va anar el dissabte enlaire, i fins al migdia no em vaig poder llançar al cap de setmana. En Marc, tirant d'agenda va poder-s'ho muntar per anar a fer la Alfanhui (piada) amb en Jordi; i jo vaig aprofitar la tarda de dissabte per tibar per la zona del Vermell de Montserrat.

Així el dissabte tarda ens trobem al Bruc i cap a Puente de Montañana, objectiu: Tempesta Nocturna... per aprofitar el temps sopem de pizza al cotxe casi ni aturar-se (canvi de conductor i ja esta). Arribem muntem tinglado al costat del cotxe i a vivaquejar. Nota pel proxim dia: humitat important, interessant agafar la funda vivac.


Agulla del Forat

Ens llevem a les 6h, i al poc rato tenim la visita d'un vei de vivaquejada, resulta que es en Santi Llop, ens diu que matinem massa per anar a fer aquesta via, que el primer llarg en fred es puta. Comentem la jugada... i ens n'anem de pet cap a la via, les informacions de primera ma ens diuen que la via es exigent pero molt guapa, i el pas de la llastra desapareguda ha passat a ser un 6c. Arribats a la via, efectivament fot bastanta rasca... ho prova en Marc i quan porta uns metres decideix que no te el dia i que no ho veu clar, m'hi poso jo i tambe m'entren dubtes. Total abandonem i anem a alguna via més curta.

La segona opció passa a ser: Cien Años de Soledad a l'estetica agulla del Forat. Una via d'uns 140m de recorregut, amb un parell de llargs de 6b+. La ressenya posava que era 6a obligat, en principi a cop d'artifo es puja de nassos (per experiencia propia). (piada d'en Marc)


L'equipament a base d'espits algo sortits, les reunions de dos espits (en alguna R es millor no mirar-se'ls gaire) amb la caracteristica afegida que estan molt junts (a uns quatre dits de distancia entre ells). Cal reforçar bastant, entren bastant be fisurers petits, aliens (el blau i el negre s'agraeixen), camalots mitjans i algun pont de roca. Aps... per al llarg d'Ae es necessiten forces expres per xapar-ho tot, diria que unes 15.

Val a dir que tots dos vam disfrutar molt la via, tot i que vam suar lo nostre per equipar els llargs xungos i basicament els vam pujar en mescla d'artifo i trams en lliure. Això si.. com sempre el que puja de segon disfruta encadenant el llarg... falta confiança en les nostres possibilitats en trams desequipats !!!

El primer llarg es un mer tramit, el segon ja ens regala passos guapos en flanqueig per arribar a un forat petit on trobem la seguent reunió. La sortida del seguent llarg es dura, dura.. fins que s'arriba a la fisura on es fa més assequible, segueix la tonica amb una nova fisura en diagonal per arribar a una placa llisa llisa.. on es puja d'espit a espit sense problemes. Per acabar un tram assequible per terreny més inestable ens mena al cim.. on es disfruta de l'ambient de l'agulla. Les vistes molt xules... s'ha de dir que l'agulla es molt fotogenica... i constantment para gent a mirar les nostres evolucions per la paret. Aps.. i comptar amb que el sol no toca la paret fins al migdia.



El proxim dia... toca Paret de Catalunya.. que aquest finde ens hem quedat amb les ganes, potser d'aqui a dos caps de setmana sera el moment....

Per ultim.. el dissabte vam estar pel xincarro... hi tenim una via que no surt a la guia.. guapissima i disfrutona, pero no en tenim el grau. Com que ningu la va encadenar.. suposem que sera sobre el 6c minim.. si algu en te idea deixo foto:

Font: Onaclimb, sector Vermell del Xincarro Dreta.

8 comentaris:

Piju ha dit...

Guapa la Cien años... jo la vaig fer fa uns anys perqué feia massa calor a la tàpia (a les 7 del matí ja ens ofegàvem)...coses de Montrebei!
La via del Vermell que dius crec que els autors la graduen de 7a, quan la vaig fer, li vaig donar 7a+ (no estava gens marrcada), es molt bona!. Just per l'esperó vermellós de l'esquerra n'hi ha un altre de nova dels mateixos autors i característiques similars (obligadetes), però un plus mes, brutal! (ull, primer seguro molt alt, pots fer-te molt mal, opcional un friend 0.75 o similar)

Piju ha dit...

ah, i entre la nº 64 i la 65 d'aquesta foto, tambè n'hi ha una nova que va pel dièdre, un 7a espectacular.

Raquel ha dit...

Felicitats per l'entrada a Montrebei... era just el cap de setmana que jo hi havia d'anar amb en Marc!! Snif!!

Veig que no obstant el fred, no veu deixar de disfrutar i buscar alternatives... aquest fanatisme... je, je... oléééé!!!

A veure quan podem tornar a coincidir tots tres i amagar el riure amb els renecs!

Piter ha dit...

Iepps.. merci per la info Piju. La cien años la vai disfrutar de valent. A la del vermell, jo la veritat li donava el 7a... pero un colega anava dient q no era tan xunga jeje Aixo si.. molt guapa, algun dia haig d'anar a reintentarla.

Raquel, ja m'han dit que vas caure en un forat passejant per un poble.. cagun dena, s'ha d'anar amb compte. Quan estiguis en plena forma ja avisaras.

Apa...ens veiem !!

Pau ha dit...

Ei, com veu veure el primenr llarg de la tempesta?? Dius que queda de 6c però s'han de dur pitons? Moltes gracies, és que m'agradaria fer-la pero des que ha caigut el bloc no se que tal estara el tema. Gracies!!!!

Piter ha dit...

Ei Pau, nosaltres ens vam baixar abans d'aquest pas. Pero pel que ens van comentar, sembla ser que el pas on hi havia la llastra passa a ser 6c i es pot assegurar amb un alien negre. Es tot el que vam aconseguir de comentaris...

Salut i tapia !!

Jordi ha dit...

nosaltres tb vem na aqta semana pasada a la tempesta sense saber lo del desprendiment, vem arribar al pas i u vam veure xungo, (mes de 5+) i com q es veia terreta i tal no ens va fer gaire gracia posarnos a fer el friki per aquella roca... abans del pas es podien ficar 2 tascons grosos en una fisureta d'un bloc i un tasco petit (wallnut 2) en una fisura en mig del desprendiment, els tascons quedaven be, pero feia pal volar-hi tenint en compte la roca i el parabolt quedava uns 4 m per sota, si els tascons et peten tens una caiguda ben neta, neta a una reprisa amb sabina seca inclosa.
Nosaltres vam fer exactament la mateixa opcio que vosaltres: cent anys de soletat.
salut!

Piter ha dit...

La cien años.. va ser una molt encertada segona opció. Però ara sera questió de tornar a la Tempesta.. no pot quedar pendent tant de temps !!!

Apa.. ens veiem !!