dilluns, d’abril 28, 2008

La dels Germans Millet al Tossal del Coscullet

Ja fa uns caps de setmana.. m'enbarco amb en Marc i en Gatsaule, a tibar per terres solitaries de l'Alt Urgell, en concret la via dels germans Millet que puja per un pany de paret molt estetic i arraconat del mon.. el Tossal del Coscullet.


El tossal... estetic com pocs !! El rapel de baixada i els primers trams de paret

A remarcar com a punts interessants de la via: lo arraconat de la via (perduda bastant enfora de la carretera), l'estetica de l'espero i tractar-se d'una via d'estil ben classic (buscar el camí i no perdre's pel mig de la paret). Això ultim vam tenir els nostres menys i menos... i alguna que altra variant vam fer.

Naltres vam dormir a peu de parking.. paratge idilic (feia dies que no bivaquejavem apartats d'un riu... i el tema humitat s'agraeix !!!!!), pel matí trobem fita... i avall que fa baixada: tarterams varis un parell de rapels i a resseguir la paret per trobar el peu de via.


Els companys d'escalada: Marc i Joan

Els primers llargs segueixen la via Directa, segueixen tonica d'anar fent sobre terreny tumbadillo i roca no massa compacte, a partir del 4rt llarg, la via es separa cap a l'esquerra i es posa en un tram de tapia mes vertical.. aqui vam passar de llarg i vam fer un llarg personalitzat. Seguim tirant amunt i arribem als trams més verticals i tecnics, alguns interessants pero que perden degut a que es fan curts i la roca no es massa fiable.


Al cim trobem un repetidor, i trobem bones vistes al panta d'oliana.


En resum.. una via alpina on el millor l'entorn.

dimecres, d’abril 16, 2008

Cien años de Soledad, a l'Agulla del Forat

Aquest finde tocava cap de setmana complet a Montrebei, per temes laborals als que no entrarem se m'en va anar el dissabte enlaire, i fins al migdia no em vaig poder llançar al cap de setmana. En Marc, tirant d'agenda va poder-s'ho muntar per anar a fer la Alfanhui (piada) amb en Jordi; i jo vaig aprofitar la tarda de dissabte per tibar per la zona del Vermell de Montserrat.

Així el dissabte tarda ens trobem al Bruc i cap a Puente de Montañana, objectiu: Tempesta Nocturna... per aprofitar el temps sopem de pizza al cotxe casi ni aturar-se (canvi de conductor i ja esta). Arribem muntem tinglado al costat del cotxe i a vivaquejar. Nota pel proxim dia: humitat important, interessant agafar la funda vivac.


Agulla del Forat

Ens llevem a les 6h, i al poc rato tenim la visita d'un vei de vivaquejada, resulta que es en Santi Llop, ens diu que matinem massa per anar a fer aquesta via, que el primer llarg en fred es puta. Comentem la jugada... i ens n'anem de pet cap a la via, les informacions de primera ma ens diuen que la via es exigent pero molt guapa, i el pas de la llastra desapareguda ha passat a ser un 6c. Arribats a la via, efectivament fot bastanta rasca... ho prova en Marc i quan porta uns metres decideix que no te el dia i que no ho veu clar, m'hi poso jo i tambe m'entren dubtes. Total abandonem i anem a alguna via més curta.

La segona opció passa a ser: Cien Años de Soledad a l'estetica agulla del Forat. Una via d'uns 140m de recorregut, amb un parell de llargs de 6b+. La ressenya posava que era 6a obligat, en principi a cop d'artifo es puja de nassos (per experiencia propia). (piada d'en Marc)


L'equipament a base d'espits algo sortits, les reunions de dos espits (en alguna R es millor no mirar-se'ls gaire) amb la caracteristica afegida que estan molt junts (a uns quatre dits de distancia entre ells). Cal reforçar bastant, entren bastant be fisurers petits, aliens (el blau i el negre s'agraeixen), camalots mitjans i algun pont de roca. Aps... per al llarg d'Ae es necessiten forces expres per xapar-ho tot, diria que unes 15.

Val a dir que tots dos vam disfrutar molt la via, tot i que vam suar lo nostre per equipar els llargs xungos i basicament els vam pujar en mescla d'artifo i trams en lliure. Això si.. com sempre el que puja de segon disfruta encadenant el llarg... falta confiança en les nostres possibilitats en trams desequipats !!!

El primer llarg es un mer tramit, el segon ja ens regala passos guapos en flanqueig per arribar a un forat petit on trobem la seguent reunió. La sortida del seguent llarg es dura, dura.. fins que s'arriba a la fisura on es fa més assequible, segueix la tonica amb una nova fisura en diagonal per arribar a una placa llisa llisa.. on es puja d'espit a espit sense problemes. Per acabar un tram assequible per terreny més inestable ens mena al cim.. on es disfruta de l'ambient de l'agulla. Les vistes molt xules... s'ha de dir que l'agulla es molt fotogenica... i constantment para gent a mirar les nostres evolucions per la paret. Aps.. i comptar amb que el sol no toca la paret fins al migdia.



El proxim dia... toca Paret de Catalunya.. que aquest finde ens hem quedat amb les ganes, potser d'aqui a dos caps de setmana sera el moment....

Per ultim.. el dissabte vam estar pel xincarro... hi tenim una via que no surt a la guia.. guapissima i disfrutona, pero no en tenim el grau. Com que ningu la va encadenar.. suposem que sera sobre el 6c minim.. si algu en te idea deixo foto:

Font: Onaclimb, sector Vermell del Xincarro Dreta.

diumenge, d’abril 06, 2008

Potser l'ultima de la temporada ?

El cap de setmana passat tocava esqui... tenia tots els numeros, finalment per problemes logistics vam acabar fent dos dies de friki per Solius i Montbru. Després de veure piades interessants... aquest cap de setmana no podiem fallar !!!


Sembla que hagi passat un exercit.. i son les 4 motos... en JM disfrutant de la roca.. i arribada al pic patejant.

Així que amb en Josep Mª planejem una sortida per dissabte, en vistes de les temperatures que ens esperen el millor es fer una matinal andorrana combinada amb compres alpinistiques a la tarda. S'ha de dir llegint el butlleti de perill d'allaus, esperes trobar tota andorra nevada com a mínim... i la realitat es bastant decepcionant, de totes maneres crec que vam treure petroli d'on no n'hi havia i ens va sortir una excursioneta collonuda.


El cim estava una mica peladet... foto de cim.. i iniciant la baixada

La sortida finalment va ser a la vall d'incles, amb objectiu colocat al pic de la cabaneta (on esperavem trobar menor risc d'allaus), finalment vist el panorama en altitud on el vent havia fet una bona feinada, vam redirigir la nostra sortida cap al vei Pic del cap del port dret.
Total neu continua fins a dalt, algo glaçadeta i s'escapava alguna relliscada de tant en tant; per desgracia aquesta zona es terreny de motos de neu i ens acompanyen durant gran part de la jornada els sorolls i les seves traçes. Fins i tot, ens trobem un noi al que de poc es menja una moto de neu i s'endu cap a casa rallades als esquis de record. Aps.. per arribar a dalt.. ens decidim a fer-ho pel dret.. esquis a l'esquena i mixta de neu, roca i terra fins a dalt.


En JM caçat a mig giro per la canaleta

La baixada per una de les canals orientades a N, amb neu increible... i ens desviem a baix a buscar la vall de pujada.Total... només unes 3,5h d'esqui, pero es que a partir de les 14h.. la neu ha d'estar bastant malament ja !!


A mitja canaleta... i la foto del cim des de baix de les canals.

I a la tarda.. a fotre-li gasto per Andorra: en JM es fira un plumon i un sac... un servidor una bona colxona per vivaquejar... que des que es va rebentar l'anterior, no es el mateix.