dijous, de març 27, 2008

Easter Holidays (III): Gaudint de les escalades al Ponoig, via las Hadas

Després d'unes hores de cotxe.. arribem a Polop de la Marina i cap al parking superior de la urbanització, just al peu del Leon Dormido. Només arribar ja de fosc.. apreciem que una cordada de 3 esta penjada al mig de la paret.. en tenen per estona i de fet faran nit per allí dalt.

Nosaltres ens posem a fer bivac al parking i... ventada increible a mitja nit, semblava que volaria tot, pero al dia seguent el dia s'aixeca prou calmat.


Inici de la via.. i ja a certa alçada

Per al dissabte ens decidim per vies al Ponoig mateix... amb en Juanjo fem cordada a la classica Las Hadas, mentre que en Marc i en Jordi s'en van a tibar de valent a la Cocidito Madrileño. Realment son vies bastant diferents... mentre que la nostra es de grau assequible i de catxerrajar a dojo, la dels companys es de caire més esportiu a gaudir de tibar de gotetes d'aigua. Ambdues ressenyes les trobarem a onaclimb.


Diversos trams de l'escalada

De les Hadas indicar que es una via que ofereix alguns llargs increibles, mentre que en alguns trams esta més trencada i herbosa (sobretot a baix). De totes maneres et deixa amb molt bon gust de boca i es llarga per disfrutar durant una bona estona.La via la vam començar per el llarg que marca com a original (inscripció a peu de via) en un tram més herbos seguint el camí més net. A mesura que avancen els llargs va desapareixent la vegetació, i ens acostem a la zona del gruyere, forats i forats a la roca, enmig d'aquests trobem el sisé llarg, passos atletics sobre cantos una mica sobadets (l'únic punt on he trobat la roca algo pulida) i que et deixen ben content... el seguent tram interessant es la flauta !! un tram realment divertit per lo facil que es.. fins i tot el tram d'Ae ha de ser perfectamen forçable en lliure tot i que nosaltres ens hi vam moure a cop d'estrep, i l'arribada al BALCÓ... amb majuscules !! aqui vam fer una aturada perque el lloc s'ho valia !!

L'inici de la flauta i en juanjo al Balco amb Benidorm al fons.

A partir d'aquest tram ja bastant enlaire.. arribem a dos llargs el desé i onzé, que empalmats et deixen un llarg dels bons... canto guapissim amb pati imponent... divertidissim, segueix el tram del muro de los buzones.. on esperava més, tot i que les busties son de campionat. I per rematar... un llarg d'antologia: LA ARISTA AFILADA, increible cresta de IV amb pati del bo i afilada com un ganivet !! Fins i tot els companys de la cocidito... cuits com estaven a dalt.. van estar temptats a deixar la seva via i pujar per aquesta aresta increible.


Juanjo direccio al Muro delos Buzones, la Arista Afilada i les Chips Ahoy quines galetes !!!!

Acabada la via... baixada per els rapels equipats entre la Torre de en medio i el Tozal, indicar que tot i que el llibre posi que hi han dos rapels, aquests son 3, tot i que el primer de uns 10m es evitable desgrimpant... i als dos seguents es poden empalmar amb cordes de 60 llargues... des del segon dels rapels... encara recordo la conversa de tots al flipar de que allo fossin 40m com deia el llibre... pero un dels vascos es va tirar avall i va comprobar que efectivament les cordes arribaven ben justes.. jo no ho hauria vist gaire clar.


Algunes instantanies dels companys als primers llargs de la Cocidito Madrileño


Despres arribem al cotxe.. i cap al bar a celebrar-ho... que avui hem gaudit tots!!

3 comentaris:

XICU ha dit...

Hola!
Soc un dels de Banyoles que ens vàrem trobar al parking.
Nosaltres erem quatre cordades,a la Flor de lluna, café-licor, Catalunya i Valencianos.
Una roca inmillorable.
Llàstima el paisatge, Benidorm no és lo que un vol veure quan està escalant.
Salitacions.

Piter ha dit...

Ja ho vaig pensar que serieu els de la SECCIO VERTICAL. Lo del paisatge si que era una llastima.. especulació urbanistica a tope.

Pero a nosaltres una caseta de promoció ens va anar de conya per solventar la pluja del dissabte nit.

Llorenç ha dit...

Ostres, casi coincidim!

realment es una paret a visitar...tot i els trams herbosos la paret impresiona molt!
Tindré en compte aquestes vies per quan hi torni...ara que ja conec la roca....