Jamaica's time a Beuda

Aquest cap de setmana ha estat un intensiu de Beuda... el fet de tenir-ho al costat de casa, que els meteorolegs insistissin en que havia de ploure i tenir les ressenyes doncs feia ganes d'acostar-s'hi.

Per dissabte, en Sergi i en Jordi, equipadors de la zona Jamaica, m'havien comentat que voltarien per allí, així que amb l'Albert agafem el cotxe i cap a Beuda. El primer objectiu es pujar a la zona d'El Moro, i com sempre ens vam emmerdar i no vam arribar a lloc, després de fer una mica el mico per les crestes de pedra (alguns passos bastant guapos) que pujen cap al castell, desisteixo i anem cap al sector Yonki (després veig que m'he passat de llarg, que s'ha d'entrar a la primera canal enlaire).

Les curioses i interesants crestes que menen al Castell dels Moros, i un exemple del que es preveia durant el cap de setmana.

- Delirius Tremens, 6a+. Es una via molt xula, llastima que el pas fins a la reunió allunya una mica i no ho acabo de veure mai clar, i sempre faig pirula escaquejant-me una mica per la dreta. Un cop xapada la reunió surt de nassos..

- Yanki, yonki, 6a. L'Albert es posa en aquesta via del costat.. igualment te distancies generoses entre seguros... per lo que tot i encadenar-la sense problemes, puja tota la via rondinant.

Un cop acabades les vies... sentim gent per dalt al sector Jamaica, per lo que enfilem canal amunt... i anem a saludar a en Sergi i en Jordi, que han vingut amb la intenció d'arreglar la reunió xunga i mirar de enllestir una mica més de feina a les altres vies. Després de comentar una bona estona la jugada... anem amb l'Albert a provar les vies:

- L'esperó del Rubio, IV. Via molt facileta ideal per la gent que vol anar de primer en alguna via i no s'atreveix. Consisteix en seguir el fil de l'esperó, bastant ajagut pero amb blocs puntuals.

Els dos simpatics acompanyats de peu de via.. i els equipadors en acció resolent els problemes de la reunió.

- Faré-Barriga, V. Molt disfrutona en la part que ressegueix una fisura, s'ha d'anar en compte amb alguns blocs sueltos... pero personalment la trobo bastant xula. Segons em comenten, el nom vindria del vi que va animar el dinar durant el dia d'obertura de via !!

- "Quarta via", V+/6a. En principi era un projecte de via inacabat, pel que sembla al final es queda així, una pujada facileta i un pas més tecnic per arribar a la reunió en el que es disfruta bastant. No esta decidida la graduació... pero basicament el grau el posa el pas d'arribada a la reunió (més fàcil si ets alt).

Després de fer algun pegue més en top-rope a la zona de l'Oliveras (es pot provar un tram petit en plan xemeneia i una bavaresa), decidim tornar cap a casa.. doncs ens esperen per dinar, una llastima perque el dia s'ha aguantat molt bé, i encara ens hauriem pogut quedar una estona més.

Al marxar la reunió de la via Oliveras sembla que ja ha estat acabada.. i en Sergi i en Jordi es van mirant una possible 5a via. En Sergi em comenta que "Bé, doncs les reunions que faltaven arreglar ja estan a punt, aixi ja es pot anar a fer les 4 vies noves obertes. Vigileu molt amb els rocs que poguin quedar sueltos, hem fet molt de net pero potser quedi encara algun. Tambe a l'hora de recuperar les cordes hi ha el risc de que quedin enganxades amb unes arrels, esperem eliminar-les en breu. I a la dreta de les vies ha quedat una corda per obrir una nova via, no molesta per res". Sembla ser també que al final he fet la primera ascensió de la 4a via... interessant, el primer cop que em passa.

Diumenge, seguint amb la tonica de que ha de fer mal temps.. no acabo d'estar del tot motivat, de totes maneres em truquen en Josep Mª i la Neus que tenen ganes de tornar a Beuda... se que el destí serà el mateix que el del dissabte.. pero m'hi afegeixo igualment. Al final també s'apunta en Bernat.. així que podem fer 2 cordades i anar per feina.

- Oliveras, V. Via més facileta que la faré barriga, de moment te un tram central una mica descompost.. per lo que s'ha de vigilar la caiguda de roques. Segueix la tonica de les seves veines, presa generósa i passos interessants.

Més tard torno a fer la Faré Barriga i la 4a Via, la Neus i en Josep Mª es posen al IV, del que indiquen que es una via ideal per iniciar-se. Mentrestant amb en Bernat.. ens n'anem a la part baixa del sector Jamaica:

- Diedre Fi, 6a. Una via que a mi m'agrada molt, un inici en diedre que es va posant més recte i fi.. fins arribar a un petit sostre que es supera facilment amb bona presa. En Bernat disfruta un munt tot i que en algun punt no ho acaba de veure del tot clar.

- Pan y mantequilla, V. Consiteix en un placa fina, que conté alguns passos en adherencia i regletes més finetes. De totes maneres sol sortir facileta, tot i que t'hi has de mirar una mica. En Bernat m'assegura que la troba molt més difícil que el Diedre Fi, i no es la primera persona que ho diu. Hi ha una bustia amagada que es brutal !!!

Acabada la via marxem cap a casa que avui tambe ens esperen a tots per dinar... al final han estat dos dies assolellats.. i sense ni rastre de pluja (qui ho hauria de dir vient la previsió dels de TV3 i el meteocat !!!)

Novetats al blog

Recentment en Sergi m'ha fet arribar les ressenyes provisionals de Beuda on ultimament hi han hagut noves obertures de vies i s'espera que s'obrin algunes més. Aquestes vindrien a ser unes ressenyes actualitzades del que en el seu moment van sortir a la guia de Sadernes-Beuda. La feina excel·lent ha estat duta a terme per Sergi, Xef, Roger, Buitre, i Jordi, em comenten que l'equipament es a base de parabolts de 8 i 10 mm. i dinabolts de 10 i 12 mm.

Per tal que tothom en pugui gaudir les incorporo a la barra lateral en format pdf, de la mateixa forma aprofito per penjar unes ressenyes del 2003 de l'Esqueix de Begis que van sortir a la revsita l'Agullola del GEIEG, i que tot i no estar complet incorpora bastantes novetats respecte les que volten per diferents webs.

Res més que donar les gràcies als equipadors de noves zones i a seguir amb aquestes noves escoles!!

Anar fent boca per a l'estiu !!

Bé... avui no ha estat precisament un dia d'estiu, no obstant amb l'Albert hem agafat el cotxe i hem anat a voltar per la provincia a mirar zones de les que n'haviem sentit a parlar.

La principal descoberta del dia, ha estat una zona de psicobloc que m'havia comentat en PGB, a qui si no estic errat li havia comentat en Tranki. Tot i que portavem el banyador i la tovallola, al final el dia s'ha obert massa tard, i la veritat es que tirar-se a l'aigua mentre queien quatre gotes tampoc convidava massa.

La paret de boulder seria la de l'esquerra

Com que no ho hem testejat la zona propiament més xunga, descriurem la zona amb paraules d'en Tranki: El boulder fa entre 15 i 17 mts, es un mar de bon canto (entre un V i V+) a l'estil de Vilanova de Meià... ratlles de canto gran, el canal es molt profund (8mts) i no tens risc d'onades donat que la illeta protegeix el lloc de les ones... Es per sentir el POWER d'escalar sense corda !!

Al passejar-nos per alli corroborem lo de hipersuperboncanto i roca aspera q s'agafa un munt. Apa... aviam si aviat hi tornem amb un sol radiant i podem fer una piada completa !!

On es la zona ? a la costa brava sense dubte !! La població que es veu al fons de la foto de la dreta es inconfusible !! com a pista ... mirar al mapa alguna punta amb una illa proxima.

Per cert.. (i aixo tambe serveix de pista) algu sap on cauen les vies d'esportiva de Sant Feliu de Guixols ? mira que les he buscat.. pero no hi ha hagut manera. M'havien comentat algo d'una rotonda sortint en direcció a Tossa pero no he trobat la susodicha rotonda !!

Disfrutant com camells a Bellavista !!

Doncs ja feia temps que li tenia ganes a aquesta zona d'escalada de la garrotxa, i finalment avui hi he anat a escalar. L'Albert tenia el mati lliure, i entre diferents opcions al final ens hem decantat pe aquesta zona i quin encert !! Llastima que la orientació basicament SUD no la fa massa recomanable per a l'estiu, de totes maneres el sol no ha començat a tocar paret fins a quarts de 12 i ha passat bastant suau.

Abans d'anar a la zona ens hem apropat a la cova que hi ha una mica abans d'arribar amunt a la dreta, i trobem totes les vies desequipades (i n'hi havia ven be mitja dotzena d'un grau que semblava bastant infernal). Esperem que siguin aquestes les vies que tenien pensat desequipar a la zona, i mantinguin la zona superior.

Les belles vistes de Bellavista

Sobre la zona indicar que es la tipica calcaria de la Garrotxa, vies ben equipades amb parabolts i reunions de doble parabolt amb cadena i anella o mosquetó. En general les assegurances molt ben colocades, tot i que cal tenir en compte que quan el tram de via te grau més fàcil acostumen a allunyar una mica més.

Arribats a peu de via tenia clar que el que era factible es trobava d'on jo arribava cap a la dreta on hi ha les vies de placa (alguna amb una mica de desplom). A l'esquerra observem les vies dels masters, on trobem vies atravessant desploms imponents (a l'extrem esquerra n'hi ha una que sembla assequible i més de placa). Les uniques indicacions d'aquesta zona més assequible que teniem era que la via de diedre era un 6b (via3) i que per alli hi havia un cinque, i la resta de 6a enlaire i que alguna era 6c. Amb una foto de la zona he fet una petita ressenya amb les rutes aproximades (sobretot de les vies que no hem fet):

- Via 5, V. Molt bona per començar, amb bon canto i mes o menys divertida. Interessant els passos superiors amb un tipus de pedra negrosa enganxada molt curiosa.

- Via 4, 6b. Basicament es un sol pas dur, sino rebaixaria bastant el grau. De totes maneres es una via divertida i molt curiosa a la part superior completament coberta de les pedretes negroses. L'encadeno a la primera sense masses problemes, pero despres dels comentaris de l'Albert veig que no es tan fàcil com sembla, de fet m'hi poso en top després i em costa treure el pas.

L'Albert a la via num7, jo a la reunió de la via 8 (es veu la fisura a sota i en primer pla el pas dur de la via encara que no ho sembli), l'Albert començant la via 9, i jo mateix fent d'explorador mirant les vies.

- Via 7, 6a. Segueix la tonica, i també la disfrutem un munt. Varietat de passos amb un tram més finet al mig i potser el pas més curiòs per arribar a la reunió.

- Via 6, 6a. Similar a l'anterior pero amb l'afegit d'un pas una mica desplomat (evitable per la dreta) pero amb molt de canto.

- Via 8, 6c. Una fisura a la part superior crida molt l'atenció, i deu n'hi do lo divertida que és tot i ser bastant curteta. De primer fallo en un pas al mig de placa al sortir d'una zona que tira una mica enrera i en la fisura al intentar el xapatge. La torno a provar en top-rope i segueix sense sortir el pas del mig. La fisura de dalt surt molt bé, amb moviments molt xulosi rapids. (li poso 6c perque m'havien dit que hi havia alguna de 6c entre aquestes primeres i aquesta es la més difícil).

- Via 9, 6b (30m!!!). Una via de continuitat i pila, canto generalment bó pero que força moviments atletics. Es una via per disfrutar, llarga i continua, quasi sense descans, de fet jo m'haig de parar algun cop a descansar els braços i per recuperar una cinta (necessaries 11cintes). La millor del dia, trobem passos de desplom, un monodit, zones d'equilibri.. pero ens deixa bastant baldats.

El seguent objectiu era la [Via 3, 6b] i la única que en sabiem el grau correcte de bon principi, pero estem una mica cansats i la calor comença a apretar per lo que decidim marxar cap a casa a dinar.

Total.. zona molt recomanable!! sobretot les vies 8 i 9 on he disfrutat de valent, com que encara queden vies pendents.. no descarto tornar-hi un dia proximament.

Si algu te més noció dels graus correctes.. que indiqui que rectifico si cal !!

Aps... i baixant amb cotxe hem vist el "cingle de les hores" orientat a OEST que te tota la pinta de que hi hagi alguna zona d'escalada. N'adjunto la foto a sota.. a veure si algu en sap alguna cosa, ja que tinguent una pista que passa just per sota seria estrany que ningú hi hagues obert res.

Beuda ja te 50 vies !!

Teniu les ressenyes actualitzades de Beuda a la barra lateral secció Ressenyes en PDF

La reunió xunga ja ha estat restaurada !!

Aquest cap de setmana semblava entestat a no deixar-me escalar... però al final el diumenge salvem la papeleta i m'apunto amb en Josep Mª i la Neus a fer una matinal a Beuda.

Que no s'ha escrit d'aquesta escola !! per mi es un clàssic de la provincia i l'últim que pensava era endur-me una sorpresa. Però quan ja estavem acabant la jornada vam veure uns punts brillants al contrafort superior de l'esquerra del riu, resultat: 4 vies noves de trinca que algú (en Sergi & co) ha equipat a la zona.

En Aquesta foto descripció de les 4 vies.

1.- L'Esperó de l Rubio. IV+.
2.- Faré-Barriga. V.
3.- Oliveras. V. (a comprobar l'estat de la reunió, a data del post tenia un seguro xungo. Facil agafar reunió de la via2)
4.- V+ ? (no m'ha quedat clar si es aquesta doncs segons comenten estan repensant on posar la reunió).

(vies 1,2,3 entre 25 i 30m amb máxim de 12cintes)

Informació facilitada per Sergi.

Amb aquestes 4 vies noves, s'ha deixat en 52 el número de vies equipades a la zona. Però el punt més interessant es que aquestes noves vies (a primer cop d'ull) son de grau baix i molt llargues (30m!!!). D'aquesta manera queda una escola més complerta i afegeix vies de grau baix en una escola on predominaven les vies de 6e grau (els cinquilllos curtets de la zona central estavan hipersobats). Al final només n'hem provat una de les 4, però ens ha deixat amb molt bon gust de boca. Llastima que siguin parets de cara SUD, i per tant no massa recomanables per a l'estiu.

Però deixem la descripció per a algun dia que les enllestim totes, i seguim amb la cronica del dia. Només d'arribar ens n'anem de pet als nous sectors, parant primer amb els dos cinquillos de la pujada:

- Via de la dreta, V. Via facileta i que amb els bons cantos que te et permet disfrutar un munt de la pujada. Molt recomanable.

- Via de l'esquerra, V. Es en general més fàcil que l'anterior, pero un pas a l'inici raro fa que no pugui dir quina de les dos es més fàcil.

Fet aquest primer sector ens n'anem al seguent dels nous sectors, i es el moment en que veiem la nova zona equipada. De totes maneres com que anem justos de temps decidim anar a fer les vies que teniem pensades i deixar aquestes per un altre dia (sector de 6 vies):

- Segona via per l'esquerra, V. La pugen en Josep Mª i la Neus... es una via curteta que es fa molt bé amb algun pas que li dona més vidilla.

- Quarta via per l'esquerra, 6a. Un primer tram de diedre, s'acompanya amb un pas de molt petit sostre i un ultim tram de placa fàcil. Te la seva gràcia.. tot i que depenent de com.. es podria considerar un V+ i tot. Això si.. a mi m'agrada força i la trobo entretinguda.

En Josep Mª fent la segona via per l'esquerra del sector de 6 vies, i la Neus fent la segona via per l'esquerra al sector més nou de 4 vies.

Com que ens picava la curiositat i erem tres, metre dos feien el duo assegurador - escalador, l'altre anava a inspeccionar el nou sector.. al final ens ha motivat i hem anat a fer una de les quatre vies:

- Faré-Barriga, V (30m!!). Via facileta, amb algun pas aillat on t'ho has de mirar més. Roca molt nova, en algun punt punxa massa i tot, pero dona moltissima seguretat. En general s'ha de vigilar amb la roca ja que al haver estat poc repetida poden caure/trencarse algunes pedres. Hem utilitzat unes 10 cintes.. i la reunió amb 2 parabolts més moscata.

Des d'aquesta hem estat mirant les dues vies dels costats.. a la dreta una via dos metres més curteta, pero actualment amb la reunió una mica precaria (hi havia un dels dos parabolts/spits mig sortit, cosa que donava a priori bastant de mal rotllo). La via de l'esquerra te dos parabolts amb anella, i es veia bastant ajeguda i facileta (IV+).

BTT: La Muga i Bassegoda

Despres de força temps sense agafar la bici per a fer alguna sortida interessant, aquest dissabte ens hem apuntat amb l'Albert a la sortida que tenien prevista l'Albert de Bascara, l'Emili i en Fransesc. A la sortida ens trobem un noi de Blanes que ens demana d'apuntar-se al grup... cap problema, com més serem més riurem !!

La proposta no podia deixar indiferent: Ruta numero 8 del centre BTT de Salines-Bassegoda, eren uns 48km amb 970m de desnivell (al meu parer diria que n'acomules bastants més); de totes maneres la jornada ha passat relativament bé i ens hem mantingut per sota de les 5h efectives que marcava el crono.

Mapa de la ruta

A destacar sobretot els paisatges d'aquesta zona de l'Alt Empordà (encara que per sembla que sigui Garrotxa), on podiem trobar: prats pirenaics, cingles rocosos, boscs frondosos, travessavem rierols increibles i disfrutavem de la solitut. De fet apart dels 6 que anavem pedalant només varem trobar un senyor amb 4x4.

Parada tecnica als voltants del Mas Sobirà, i una nova parada als voltants del pla de la Bateria, en els dos casos amb el Bassegoda al fons.

Com a unica pega de la ruta indicar que es circula tota l'estona per pistes, generalment pedregoses... i unicament es pot agafar un corriol a l'altura de Sant Miquel de Bassegoda si agafem les indicacions del GR en menys de les de la ruta.

En resum una sortida molt recomanable, i que es fa menys dura del que sembla des de bon principi.

Una escapada a Montgrony.

Avui dijous, havia quedat amb en Miquel de Moià per anar a tibar una estona, només haviem quedat que anavem al ripollés i que ja decidiriem al bar esmorzant.

Com que presumiblement havia de fer calor, ens voliem centrar en zones que no fossin estrictament sud, en Miquel volia tibar una mica, així que al final la paret del Malpàs de Montgrony ha estat l'escollida. Al ficar-nos a la primera via ja em comprobat que tampoc feia tanta calor i la roca estava especialment freda.


< size="3">- Camamilla exprés, 6a+. Entre que la roca esta freda i que es la primera del dia no l'encadeno, de fet no m'acaba d'entusiasmar la via. Un arbre al mig fa bastanta nosa, encara que s'ha de dir que ajuda bastant a pujar el pas.

En vistes del fred de mans que passem ens n'anem a la paret de les mil i una nits, on ens centrem en la part esquerra de plaques tecniques (deu n'hi do!!). Detectem errades a la guia del Ripollés. La via 2 indicada com a "Qui farà el primer pas?" a la paret esta indicada amb una placa que posa Ali Baba, i la que mostra com ali baba seria l'aladino.

- Alí babá, 6b+. Ens hi posem pensant que es un 6a i flipem amb colors, una placa molt tecnica amb cantos bastant romos i llimats. Els passos claus tots en A0 integral, no la disfruto gens.

- Aladino, 6a. Ara ja ens hem situat, i ja sabem el grau real. Hi ha un pas que se m'entrecreua per arribar a la ultima xapa abans de reunió, apart d'aquest pas la resta molt millor. En Miquel desprès de provar-la la considera més dura que l'anterior.

En vistes de que la via Star Girls li falta una xapa i que el 6b+ te pinta a ser bastant durillo ens en tornem a la paret del Malpas.

- Ginestret, 6c. La munta en Miquel sense problemes, deu n'hi do que fort que esta el tiu. La via es basicament passos desplomats i atletics amb bona presa. Jo m'hi poso de segon i acabo popeye total... i penjant-me continuament. Els desploms segueixen sense ser lo meu.

En Miquel passat el tram dur de 6c desplomat.

- Reagan Plega, 6a+. Me la recomana en Miquel, i la veritat es que la disfruto molt. Llastima d'un pas que em paro a descansar, que sino l'encadenava completa. Recomanable, disfrutona en general amb algun pas més durillo (algun canto llimadet).

- Orbita zero, V+. La via fàcil de la zona, per disfrutar-la. Canto generos i abundant, amb una llastra per agafar amb bavaresa genial. Alguns passos estan sobadillos, pero amb la presa que hi ha no suposa cap problema. Recomanable.

Mentrestant en Miquel tambe ha fet els seus projectes: Samsahara, 7a+, i Tortell Poltrona, 6c+ no cauen per ben poc doncs en els dos casos ha de penjar-se abans de l'ultima xapa. Jo des de baix veient els moviments... massa per mi.

Acabada aquesta zona... anem a fer vies més assequibles a la cinglera de la Bauma per acabar el dia.

- Rat penat, V+. 3 xapes i reunió. Placa llisa amb forats, com més llarg més fàcil és la via. Jo la disfruto molt, tot i que en algun cas em costa arribar al seguent forat. El que m'agrada menys... reunió d'un sol quimic (m'agrada més tenir-ne dos...), de totes maneres es un senyor quimic que inspira molta confiança.

Ens posem a testejar el 6b del costat... i entre que la primera xapa esta molt alta i que la placa superior es increiblement llisa, pasem pagina. El V+ del costat es veu raro i amb alejes considerables.. així que seguim tirant cap a la dreta.

- Corn beef, 6a. Via curiosa.. tambe de placa. Les preses de peu son limitades, i bastant relliscoses en general (ha plogut molt des del 87). Curiosa la ubicació de la reunió.. en un roc que casi et trobes al mig del prat.

Entre que cauen quatre gotes i que cap de les vies proximes ens inspira masssa... marxem cap a casa. La jornada no ha estat malament.. pero en vies de desplom cada dia vaig pitjor. M'haure d'apuntar a un rocodrom de nou per pillar força de braços.

De tornada a casa, i aprofitant que passo al costat de Tortellà... m'aproximo als cingles de Bellavista on encara no hi havia estat mai. Comentant la jugada amb una parella que estava escalant per allí veig que tinc entre 5 i 6 vies amb grau assequibles per fer. La resta.. pels masters...

Les parets de Bellavista: en primer pla la zona dura al fons les plaques més assequibles. >

Ubicació de les vies als cingles de la zona.

Santa Brigida

Tot i que semblava que el cap de setmana seria passat per aigua, cap al dissabte tarda ja vam començar a entreveure que podriem disfrutar del diumenge. Així que vam quedar en PGB, l'Alba, l'Albert i un servidor per anar a tibar. D'entre les diferents possibilitats al final ens vam quedar amb les parets de Santa Brigida, jo i l'Albert feia temps que no hi anavem i en Pere i l'Alba hi feien la seva primera visita.

Santa Brigida es una zona de grau majoritariament baix (la majoria de vies es troben entre el V i el 6a) i transcorren majoritariament sobre un tipus d'escalada en adherencia (presa bastant roma). L'equipament es variat, pero la majoria de vies han estat reequipades recentment, no obstant sempre queda alguna linia de burils, spits o alguna reunió més precaria. Les ressenyes es poden trobar a Ressenya.net, pero s'ha de dir que s'hi ha afegit alguna que altre via addicional.

Nosaltres vam anar al sector de dalt, on vam estar provant diferents vies:

- Via entre la 9 i la 10, 6a?. Tot i que des de baix no ho semblava es troba bastant molla, a part la pedra es bastant trencadissa, per lo que m'acabo escaquejant per la dreta per muntar-la. Més tard la proven l'Albert i en Pere, i si mal no recordo comenten un grau de 6a.

- Via 10, V. Una via amb uns passos molt xulos a unes plaques del principi, bastant fàcil en general i es disfruta molt.

- Via entre la 6 i la 7, 6a?. Una via que concentra tot el seu suc amb 2 metres on passes d'una bavaresa genial a un bloc amb presa roma que fa panxa cap enfora. Es divertida i distreta, i suem de valent per a fer-la, de fet l'haig d'encadenar al segon intent.

En Pere a la via de la bavaresa just passada aquesta, jo més o menys en la mateixa posició i l'Albert resseguint la llastra de la via1

- Via 7??, V+. Via que transcorre per un diedre amb presa en general bastant roma, i on cal saber colocar-se correctament. El tram superior una mica perdedor amb un aleje guapo fins a la reunió. Entre mig de l'anterior i aquesta encara transcorre una via addicional equipada amb parabolts nous.

- Via 3, V. Via molt guapa, sens dubte la millor de les que hem provat. Canto generòs i passos molt xulos. Aprofitem que a dalt hi ha una repisa magnifica per fer un book de fotos de les que solen quedar bastant bé, aps.. i un video (a veure si aviat el tenim penjat al blog d'en PGB).

L'Alba i l'Albert apretant en diferents trams de la via3

- Via 1, V. Molt guapa tambe, ressegueix una llastra amb molt bon canto i que et fa disfrutar molt. Increible la xemeneia que tenim a la seva dreta on es pot practicar l'empotrament de pujada i baixada.

Mentre estem documentant la pujada per la via 3 des del capdamunt de la via 1, la pluja fa acte de presencia i decidim tornar cap a casa.

Alta Ruta de L'Oberland Bernois

Seguint amb la tonica dels darrers anys, per setmana santa toca una alta ruta en skis. Aquest any ens hem reunit amb en Ramon, en Jordi i en Ricard i hem anat a fer l'Alta ruta de l'Oberland que era l'objectiu de l'any passat que es va haver d'anular per culpa del mal temps.

En gran part ens hem centrat amb la proposta de l'Oriol Guash al seu llibre "Alps amb skis", tot i que facilment s'en poden modificar alguns punts segons la meteo o les prioritats del grup.

1er dia. Arribada al refugi del Monch (3 650m)

[+ 196m, 45min]

Aquest dia es el que et permet posar-te en contacte amb els mites de l'Oberland: el jungfrauBahn, la Nord de l'Eiger, les primeres visions de la fascinant glacera de Aletschgletscher si el temps acompanya i posiblement a més d'un algo de mal d'altura (+3.000 m de cop no son menyspreables). A mi personalment em va fer gràcia veure els diferents noms que surten al llibre The White Spider, sobre l'ascenció de la Nord de l'Eiger, i imaginar el possible itinerari que van seguir en H. Harrer i companyia.

Arribem a interlaken de bon matí, hem fet el ronso més del degut durant el bivac a l'area de servei.. i es bastant més tard del que voldriem. Increiblement coincidim amb el 10th SnowOpenAir Concert que te lloc al Kleine Scheidegg, això ens fa perdre alguna conexió de tren per massificació i encara ens retrassem més.

La Nord de l'Eiger, el mega concert a l'estació d'esquí i en Ramon arribant al refu.

Cap a les 14h agafem ja el JungfrauBahn, que en pocs minuts guanya una quantitat de metres considerables, ... de sobte: parada al Eigernordwand. Gaudim de vistes increibles de la part inferior de la paret. Una nova parada i ja arribem al Top of Europe (3 454m). Abans d'arribar ja t'informen de les possibilitats comercials que gaudeixes en aquest seguit de galeries excavades a la roca.

Sortim a fora el glaciar, ens espera un recorregut de 45min amb desnivell molt suau i completament senyalitzat amb pals, et porta fins al mateix refugi del Mönch. Si la intenció es pujar al Mönch, ens haurem d'aturar a l'aresta SE on es deixen els esquis i es puja a dalt relativament ràpid.

2on dia. Travessa cap al FinesteraarhornHutte

[+ 800m, -1400m, 6h]

Aquesta personalment va ser una de les etapes que em va agradar més, combina una primera baixada per un glaciar inmens fins a la cota 3 300, allí ens desviem a l'esquerra per entrar paralels a una aresta de roca dins una comba bastant grossa. Indicar que amb condicions de poca visibilitat pot ser complicat trobar l'itinerari correctament. El nostre objectiu serà el Fieschersattel, un collet a 3 923m amb pendents de 50º. Tot i ser una pendent sense cap dificultat tecnica aparent ( a l'hivern es una rampa de neu), fa el seu respecte per el pati de baixada que acomules al radera i pel fet de que pots trobar bastanta acomulació de gent pujant.

La sortida del refu, el Gross i el Hinter-Fiescherhorn i pujant entre esquerdes cap al Fieschersattel.

Al coll, la majoria de gent es dirigeix a pujar al Gross-Fiescherhorn, un pic que es puja de forma relativament fàcil amb trams mixtes de roca i neu, nosaltres personalment tenim en ment el Hinter-Fiescherhorn, que en teoria es fa integrament amb esquis. Aqui ens enduem els dos ensurts del dia, la rimaia aparentment tapada, s'asenta i esquerda tan bon punt posem el primer esqui a sobre (jo que era el que m'estava posant a sobre, ja us dic que no em va fer molta gràcia). Davant la impossibilitat de afrontar el pic per aquesta cara més fàcil ens vam dirigir a la cara més directa per pujar amb grampons, increiblement es va trencar una placa de vent bastant prima que no haviem detectat, i que ens va passar per sobre sense consequencies enterrant les motxilles i esquis que teniem al peu de la pendent. Davant aquesta situació decidim baixar cap al refu.

El tram de 50º del Fieschersattel, direcció al Hinter i just després del petit allau de placa.

La baixada increible, som els primers i estrenem tot el recorregut, neu pols increible amb unes vistes genials. La baixada es fa per la banda més Oriental del glaciar on no hi han grans esquerdes obertes, no obstant s'ha de vigilar amb un corredor que baixa del Fieschergrat d'on es desprenen seracs continuament. El tram final es el tipic d'un glaciar d'aquestes dimensions, baixada suau i placida fins als peus de la Finesteraarhütte. Allí la opció més fàcil es pujar amb esquis a l'esquena per la pala de neu a l'esquerra del refu, ja que el camí d'estiu es força més entretingut.

3er dia. Ascenció al Finesteraarhorn (4 273m)

[+1230m, -1230m, 7h]

Encara que no te el nom de la Jungfrau, l'Eiger o fins i tot l'Aletschhorn, aquest es el pic més alt de la zona. Des del refugi que n'agafa el nom es fa tranquilament amb una jornada, tot i que l'aglomeració de gent que trobarem pot ser bastant important.

Des del refu, baixem cap a la pala que hi ha al Nord, amb unes quantes llaçades en un tram de fort desnivell ens plantem ja aprop de la cota 3600, on una gran plataforma i una barrera de pedres ens indica que haurem de fer un tram a peu. L'entrada a la seguent pala fa bastant de respecte, amb unes crevasses increibles als peus i un desnivell fort no hi ha lloc per a errors. En aquest tram varem passar bastanta fred, doncs el sol no apareix fins ben ve passades les 9h del mati que es quan un normalment ja ha arribat a peu de cresta.

Vistes des del mateix refugi cap a les parets del Gross-Grünhorn i el Hinter, en Jordi assegurant a mitja cresta amb el Cervino de fons i la cresteta des del Hügisattel.

Arribem a la cresta, un tram llarg de gairebe 200m de desnivell amb un bon pati pero relativament fàcil amb una escalda mixta que no passa del II/III grau. Nosaltres ho varem fer a pel... fins arribar a una desgrimpada més compromesa amb un pati interessant. On vam esperar els companys que venien amb la corda. L'espera va ser increiblement freda, amb un plumon dels guapos i el gore a sobre i la calor no es que fes massa acte de presencia, en Ramon que anava sense plumón acaba desistint d'esperar i s'en torna cap al coll a buscar el plumes.

A dalt.. unes vistes increibles. Estem al punt més alt de l'Oberland Bernoise, i les vistes a banda i banda son genials. Visualitzem algunes possibilitats de rutes al Nord d'aquest pic.. que generalment no son massa visitades.

La baixada avui no es disfruta tant, entre la gentada important que visita el pic, i que es bastant tard no es de la millor neu per disfrutar de valent.

3er dia. Ascenció al Gross-Wannenhorn i travessa cap a Konkordia

[+1485m, - 1680m, 8h30]

La proposta normal sol ser pujar al Wysnollen, que per la seva envergadura y proximitat al refu del Finesteraarhorn el fa més adequat per afrontar la travessa. No obstant.. el Ramon li havien parlat d'una baixada increible per les pales del Gross-Wannenhorn.

La ruta s'allarga així bastant tant de recorregut com de desnivell, de totes maneres completament recomanable. Un primer tram baixem per les pendents suaus del Fieschergletcher fins just després d'un esperó de roca molt evident a la cota 2 900 aproximadament. Calcem pells i amb continues ziga-zagues ens plantem a una especie de coll que es veu al fons a l'esquerra. D'allí ens posem a la banda oposada de muntanya per guanyar altura fins arribar a una explanada amb dos pics, el nostre es un grup de roques a l'esquerra amb un pati impresionant al darrera.

Pujant al cim, es veuen moltes traces del dia anterior, a dalt del cim amb febre per trobar cobertura de mobil i el descens del pic.

La baixada seguint l'itinerari de pujada, pero controlant la posició de les esquerdes, nombroses en tot el recorregut. Un cop hem disfrutat de la baixada (sens cap mena de dubte es una baixada per disfrutar, fins i tot els més agosarats tenen un recorregut pel vell mig de les esquerdes i seracs que evita haver de donar la volta) toca remuntar suaument cap al Grünhornhücke, el coll entre konkordia i el Finesteraarhorn.

Aqui per fernos disfrutar del que es una inmensa glacera, ens ve a visitar una espessa boira. Posem rumb en la direcció del refu, un cop als peus del refu intentem localitzar sense exit la traça de pujada per lo que ens tocarà currar-nos la pujadeta fins al coll sense visibilitat. A dalt arribem tots força cansats, ara toca la ultima baixada del dia. Ens esperavem una baixada desagradable per terreny molt trepitjat i sense massa desnivell, inesperadament el desnivell es força interessant i ha caigut una fina capa de neu que ens permet disfrutar de valent de la pala i les vistes doncs la boira ja ens ha abandonat.

Descens cap a Konkordia amb neu excel.lent, la konkordia platz entre una mica de boira i algun plano de les inacabables escales per arribar a konkordia.

El gran punt que te el refu de konkordia son els 100m d'escales que et menen al cim, el glaciar es va enfonsant a un ritme aproximat d'1m per any. Queden encara entre 700 i 800 m de glaç.. pero el ritme es espectacularment alt, i la obra de enginyeria per resoldre el problema també.

4rt dia. Retirada inesperada cap a Blatten

[+423m, -1633m, 6h]

Ja el dia anterior es va començar a posar a nevar debilment a mitja tarda, durant tota la nit no ha parat i a fora s'acomulen ven be entre uns 10 i uns 15cm de neu nova i segueix nevant amb una visibilitat bastant reduida. Davant del panorama desistim del que teniem planejat: pujada a l'Abeni Flue i baixada al refu de Hollandia, i ens decidim a tornar cap a casa via Blatten.

Mentre esperem inutilment a veure si millora el temps, comencem a pendre graus, distancies i altituds en ment: el resultat fixar el rumb en la brujula i rellotges i amb una visibilitat gairebe nul·la no desviar-se de la ruta que ens porta al petit coll. Uns 200m al davant tenim dos austriacs que ens van obrint la traça, els atrapem en un punt on dubten una mica de la direcció a seguir. Nosaltres tambe fem la nostra discusió particular i ens acabem equivocant al no fer cas del rellotge i seguir als dos austriacs. Finalment hem de tornar enrera sobre els nostres passos doncs estavem pujant cap a l'Abeni Flue.

La sortida del refu amb força neu, la foto de les escales actualitzada i la baixada cap a Blatten al tram de Flateralp. Indicar que entremig no hi ha fotos perque serien totes blanques jeje

Al Lötschenhütte increible vendaval... ens ve d'esquenes i transporta gran part de la neu caiguda a la vall per on hem de baixar. Una bona aturada al refu (que veiem penjat a la nostra dreta) no hauria estat malament, pero ens fa mandra baixar. Ens parem un moment i com podem ens treiem les pells per iniciar el descens, els primers metres sobreacomulacions molt molt importants que no ens deixaven ni baixar (quedaves clavat amb neu per sobre dels genolls). A més estem atent al risc de que tota aquesta acomulació no baixi amb nosaltres, en algun punt passem per sobre de caigudes espontanies d'allaus.

Els dos austriacs ens segueixen obrint traça, amb una tecnica excelent el més experimentat dels dos va baixant i testejant l'existencia d'esquerdes amb el pal; la resta seguim les seves traces ja que a la que sortim una mica quedem absolutament clavats. Per sota de 2300 ja s'aclara el temps i la baixada es comença a fer més suau fins a les tipiques remades de fi de travessa quan arribes a les poblacions del fons de la vall.

La tornada amb transport public fàcil, ràpida i relativament economica via Goppensttein - Spiez. Al arribar a Interlaken ens espera un bon sopar (ja que ens hem estalviat un refugi anem a fer un bon plat per sopar).

Com a reflexions finals indicar que els refugis d'aquesta zona estan increiblement plens de gent, entre 50 i 70 persones al refu cada dia, i que els menus son molt més encertats en d'altres zones, suposo que per causa de la massificació que hi ha en aquest sector. Aps.. increible a Konkordia, lavabos amb música !!!

I ja per ultim.. recomanar a tothom que faci almenys un cop a la vida una visita a aquesta zona, ja sigui a peu o amb esquis la inmensitat de les glaceres es brutal !!!

+info:
Mapes del swisstopo, interessant la versió blava amb els itineraris d'esqui ja dibuixats.
"Alps amb esquis", Oriol Guash.
"Vertex n.178. L'Alta Ruta: Els gegants de l'Oberland", Manel Borrell.
Alguns trams de ruta explicats a les webs de camptocamp o skitour.